Digues de què parlaràs, parla'n i digues de què has parlat

Hola a tothom!

Avui a la classe de COED, hem apliat el punt nou del decàleg de com parlar bé en públic, que vam crear anterioment, és a dir, l'estructura del discurs.

En l'estructura del discurs, podem trobar:

• Introducció: on es presenten el tema i els objectiu (5-10%).
• Desenvolupament: on es transmeten les informacions en un cert ordre lògic (80-90%).
• Conclusió: on es fa un síntesi final i es tanca el discurs (5-10%).

Un cop dit això, ampliarem cada apartat. Per tant, pel que fa la introducció:

• En el públic, si es fa un bon començament, aquest mostra més interès i crea l’expectació necessària per mantenir-la.
• En l’orador, si aconsegueix fer un bon començament, guanyarà seguretat, ja que al principi s’acostuma a utilitzar recursos que generen inseguretat.

Així doncs, direm que "Allò que comença bé, està mig acabat".

Les fórmules introductòries que podem utilitzar són:

1. Definició: breu comentari sobre el títol del tema.
2. Presentació d’objectius: explicitar-los motiva i centra l’atenció dels oients.
3. Presentació del guió: molt apropiat per a discursos expositius i per a sessions pràctiques.
4. Preguntes: una manera d’anticipar-se.
5. Lectura mental: esmentar algunes preconcepcions que hipotèticament té l’auditori.
6. Documentació: mostrar alguna notícia o dades recents. Cal escollir-ne de senzilles, fàcils.
7. Afirmació provocadora: donar una opinió atrevida, una dada espectacular.
8. Anècdota: historieta ben escollida o una anècdota personal, amb certa intriga i que condueixi al tema; breu i relacionada amb el tema.

Pel que fa al desenvolupament, hi trobarem els arguments i idees, les quals han de ser poques però ben desenvolupades. S’ha de fer una selecció i posar en ordre les idees segons l’objectiu del discurs que pot ser:

• Per informar: podem utilitzar una estructura descriptiva o cronològica.
• Per a convèncer: utilitzarem una estructura inductiva o SAP, és a dir, informació de casos concrets per arribar a la idea general que explica tota la informació anterior i que funciona com a conclusió. D’específic a general.

Per mantenir l’atenció del públic l’orador utilitzarà l’humor, anècdotes, etc.

Finalment pel que fa la conclusió, les seves funcions bàsiques són:

• Tancar el discurs.
•  Agafar les 3 o 4 idees principals i oferir una visió global del missatge.
• Deixar una bona impressió final en les persones que ens han escoltat és MOLT IMPORTANT.

Allò que diguem o no serà el que determini el contingut que  el nostre públic capti.

També, hem de tenir fórmules de tancament, com ara:

• Connectar amb la introducció.
• Resumir els punts principals.
• Invitació a l’acció.
• Anunci d’un esdeveniment futur.
• Promesa.
• Apel·lar als sentiments.

Per altra banda, també hem tractat quina és la llengua que hem d'utilitzar en un discurs expositiu. Aquesta:

• Ha de ser neutra, precisa i accessible.
• No ha d’estar influïda per la prosa escrita o tècnica.
• Cal oferir definicions dels termes més especialitzats o abstractes.
• Són necessaris: els connectors que cohesionin el discurs (perquè, per tant, en canvi...) i també els marcadors textuals que ordenin el discurs (en primer lloc, en segon lloc, en resum...).

Considero que, tot el que he explicat anteriorment és molt important com crearem un text o un discurs sense saber exactament aquestes tres fonamentals parts?

Aquesta classe m'ha servit per reforçar les tres parts del discurs i per aprendre formes per tractar-les a l'hora de fer una exposició. A més a més, també he après, quin és el llenguatge que he d'utilitzar, tot i això potser en un moment de nervis, se me n'escapa algun!!

Us deixo, un CmapTools, que he realitzat perquè quedi clar quins són les tres parts d'un discurs.